Avui deixarem per un moment la sèrie d’entrades
relacionades amb el Programa d’Atenció Primària Sense Fum (però no les
abandonem) i parlarem d’una revista a la qual fa uns quants anys que estic
subscrit: “Prevenció del Tabaquismo”.
Es tracta d’una publicació trimestral de l’” Área de
Tabaquismo de la Sociedad Española de Neumología i CirugíaTorácica”.
Repassant els articles originals dels últims anys, he
fet una tria de 3 temes que m’han semblat interessants:
- CIGARRETES ELECTRÒNIQUES (CE) (un tema d’actualitat força
controvertit).
- COACHING (una idea novedosa
en l’abordatge del tabaquisme).
- TABAC I PES (un punt
important, i força conflictiu, tant a nivell de la presa de decisió de
deixar-ho, com pel que fa al manteniment de l’abstinència).
(DONADA L’EXTENSIÓ DE LA PROPOSTA AVUI US PRESENTARÉ
ELS ARTICLES DE CIGARRETES ELECTRÒNIQUES (CE) i COACHING i EN LA PROPERA ENTRADA
PARLAREM DEL ARTICLES REFERENTS A LA RELACIÓ ENTRE TABAC I AUGMENT DE PES)
Els dos primers articles de cada tema pertanyen a la
revista, després afegeixo dos articles més de la meva recerca a la xarxa.
CIGARRETES ELECTRÒNIQUES (CE):
Aquest
article ens serveix com un “estat de la qüestió” d’aquest tema.
Aquí teniu alguns retalls:
“La utilización de CE
por parte de la población general plantea algunos problemas que deben ser
considerados: el uso entre los niños y jóvenes, el uso en no fumadores como
forma de inicio al consumo de tabaco, la posibilidad de que la utilización de
este tipo de dispositivos disminuya la motivación para dejar de fumar y que
la utilización de los mismos influya negativamente en el uso de medicamentos
que han demostrado ser eficaces para dejar de fumar”.
“Otro importante
aspecto, que requiere análisis, es conocer si los CE son eficaces para
liberar cantidades suficientes de nicotina como para que puedan ser
utilizados como dispositivos de terapia sustitutiva con nicotina”
“Existen tres posibles categorías para la regulación
del CE: como producto medicinal, como producto de tabaco o como producto de
consumo”.
|
Aquest article explica que hi ha posicionaments a favor
i en contra, dins del món sanitari, en relació als cigarrets electrònics pel
que fa a la seguretat d’ús, la influència sobre el consum i el seu ús per a deixar de fumar, els tres
apartats més conflictius en relació a les cigarretes electròniques (CE) .
“....el consumo de CE se está incrementando de manera
progresiva entre los jóvenes y esto puede hacer que el CE se convierta en
puerta de entrada al consumo de tabaco y, a la larga, tener una
repercusión directa en la no disminución de las cifras de prevalencia de
tabaquismo en el mundo”
“Los
detractores del CE esgrimen, con pasión que contienen un importante número de
sustancias tóxicas que son bien conocidas como causantes de serias patologías
en los seres humanos”.
“los
partidarios del CE muestran su entusiasmo apasionado porque este es un
dispositivo que no quema tabaco y que no provoca humo y, en consecuencia, se
genera un número muy escaso de sustancias tóxicas”.
|
Articles relacionats trobats a la xarxa:
El
primer fa referència a un estudi d’iniciació al tabac entre adolescents i joves
(< de 30 a.) consumidors de cigarretes electròniques i el segon és un informe de les
Nacions Unides relatiu a les cigarretes electròniques.
Association Between Initial Use of e-Cigarettes and Subsequent Cigarette Smoking Among Adolescents and Young Adults” A Systematic Review and Meta-analysis. JAMA Pediatrics Juny2017
(l'enllaç porta a l'article disponible a la biblioteca de papsf (http://www.papsf.cat/Biblioteca.aspx)
(l'enllaç porta a l'article disponible a la biblioteca de papsf (http://www.papsf.cat/Biblioteca.aspx)
En
les conclusions de l’article queda clar que hi ha una forta relació entre l’ús
de cigarretes electròniques i la iniciació i manteniment del consum de tabac:
“Our systematic review and meta-analysis of
9 longitudinal studies found consistent
and strong evidence that e-cigarette
use is associated with increased odds of subsequent cigarette smoking
initiation and current cigarette smoking among adolescents and young adults”.
|
Gran i extens article que ens
presenta una explicació sobre els tipus
de productes, els riscos sanitaris,
l’eficàcia per ajudar a deixar de fumar,
l’eficàcia per iniciar-se a fumar i
tot el tema relacionat amb el comerç
i la seva regularització.
Recomano intensament la seva lectura (o revisió) per tenir un coneixement clar i profund sobre el que s’anomena Sistemes Electrònics
d’Administració de Nicotina i Sistemes Similars Sense Nicotina SEAN/SSSN
Uns paràgrafs d’exemple:
“Si la gran mayoría de fumadores de tabaco que son
incapaces o no desean abandonar el tabaco pasaran sin demora a utilizar una
fuente alternativa de nicotina que conlleve menos riesgos sanitarios y, con
el tiempo, dejaran de utilizarla, supondría un logro contemporáneo
considerable en materia de salud pública. Esta circunstancia solo sucedería
si la incorporación de menores y no fumadores a la población dependiente de
la nicotina no es superior a la correspondiente al tabaquismo y, algún día,
se reduce a cero. Que los SEAN/SSSN puedan cumplir esta función sigue siendo
objeto de debate”.
|
“Las pruebas
científicas sobre la eficacia de
los SEAN/SSSN para ayudar a dejar de fumar son escasas y dan pie a una certidumbre
baja, por lo que es difícil extraer conclusiones convincentes”
|
“Los estudios longitudinales disponibles indican que el
uso de SEAN/SSSN entre menores que
no han fumado nunca duplica, como
mínimo, la probabilidad de que
empiecen a fumar”.
|
En
definitiva, el resum del que coneixem actualment sobre les cigarretes electròniques podria
ser:
- Tenen menys substàncies
perjudicials, però no estan absents
i no es coneixen amb certesa els efectes
d’aquestes.
- Representen un augment del risc d’iniciació al tabac
en adolescents i joves i poden representar una baixada de la motivació per intentar deixar de fumar, per la
sensació de seguretat que representa consumir aquests productes.
- No
hi ha una evidència
clara de que funcionin com a mètode per
deixar de fumar i poden suposar la disminució de la utilització d’altres
mètodes que si que han demostrat eficàcia.
COACHING:
Els dos articles de la revista ens parlen de la
utilitat de tècniques d’intervenció innovadores o “diferents” per ajudar a
deixar de fumar. És molt interessant el concepte
d’autoeficàcia com a “facilitador”
per ajudar a deixar de fumar i el paper de les tres eines (coaching, intel·ligència
emocional i PNL) per millorar-la
o augmentar-la en els nostres pacients.
“las personas
con mayores niveles de autoeficacia
percibida tienden a obtener mejores resultados ya que esta determina el tipo de metas planteadas, el grado de motivación, la activación anímica y la perseverancia ante los obstáculos”
|
Aquest segon article exposa un estudi sobre un curs per a
professionals basat en aquestes tres eines i les valoracions per part dels
professional sanitaris sobre les seves expectatives i la seva utilitat en la
consulta.
Articles relacionats trobats a la xarxa:
Com
que sovint el coaching fa referència a la idea d’autoeficàcia, com a valor central a treballar en els pacients, m’ha
semblat adient posar l’enllaç a aquest article, encara que té uns quants anys:
En aquest article es fa una
introducció, o una explicació bàsica, sobre la teoria d’autoeficàcia i la seva implicació
en la salut.
També s’exposen tres línies d’investigació en Psicologia de la Salut, una d’elles centrada en les expectatives d’eficàcia personal i el tabaquisme.
També s’exposen tres línies d’investigació en Psicologia de la Salut, una d’elles centrada en les expectatives d’eficàcia personal i el tabaquisme.
Esta teoría
parte de la distinción conceptual entre expectativa
de eficacia o auto-eficacia -capacidad
percibida para ejecutar con éxito un determinado comportamiento- y expectativas de resultados o de
acción-resultados -probabilidad
percibida de que un comportamiento produzca determinados resultados-, y
propone que ambos tipos de expectativas actúan, en gran medida, como determinantes de la elección de
actividades, del esfuerzo y de
la persistencia en las actividades
elegidas.
|
“Las
expectativas de eficacia (auto-eficacia) pueden influir en la salud a través
de sus efectos motivacionales y a través de sus efectos emocionales (…). En
cuanto variables motivacionales de
carácter cognitivo que determinan la elección
de comportamientos y el esfuerzo
y la persistencia en los comportamientos elegidos, las
expectativas de eficacia: a) pueden regular los intentos de abandonar los
hábitos perjudiciales para la salud: conductas adictivas y ciertas pautas
alimentarias; b) pueden determinar el esfuerzo y la persistencia en el
cumplimiento de comportamientos favorecedores de la salud, autoimpuestos o
prescritos por profesionales médicos”
|
“Coaching de salud: un nuevo enfoque en el empoderamiento del paciente con enfermedades crónicas no transmissibles” MEDISAN 2012; 16(5):773
Aquest
segon article, realitzat per autors cubans, resulta de molt interès per saber
que és el “coaching de salut”, la metodologia de treball i el que
significa ser un “coach” en salut.
“Bennett et al, en el campo de la medicina
familiar lo definieron como: “ayudar a los pacientes a ganar
conocimientos, habilidades, herramientas y confianza para volverse
participantes activos en su cuidado, a fin de que puedan alcanzar sus metas
de salud, identificadas por ellos mismos””
|
Segons
els autors el coach en salut “s’alimenta”, entre d’altres, de l’entrevista motivacional per superar les limitacions de l’educació
per a la salut tradicional, més directiva.
“Aunque algunos
autores plantean que las raíces del coaching de salud están en determinadas
teorías y modelos psicológicos, tales como: la teoría de la autodeterminación,
el modelo transteórico de cambio, la teoría de colocación de metas, la teoría
cognoscitivo social, desarrollo del adulto y terapia cognitivo conductual,
otros defienden que la base y esencia
principal del coaching de salud están en la entrevista motivacional,
en la cual también convergen algunos elementos de las teorías anteriores”.
|
L'eix central del “coaching en salut” és l’empoderament del pacient, basant-se en el concepte d’autoeficàcia.
“La educación de automanejo apela (...) a la autoeficacia del paciente.
En los últimos
años ha surgido un nuevo enfoque de empoderar
al paciente, menos paternalista y más efectivo: el coaching de salud, que también busca y refuerza el
automanejo del paciente”.
|
En les seves conclusions l’article ens parla de que el futur immediat de l’educació sanitària és l’empoderament dels pacients:
“La incidencia,
complicaciones y exacerbaciones de las enfermedades crónicas no transmisibles
y la falta de adherencia a los planes de tratamiento, tienen una base
conductual fundamentada en factores comportamentales no sanos, que es
necesario concientizar en el paciente y hacer que tomen decisiones
responsables (empoderamiento), (…) ayudándolos
a ayudarse a sí mismos a encontrar sus respuestas desde motivaciones
internas, a construir confianza y
comprometimiento. En este sentido, el coaching de salud es un prometedor enfoque (…) y abre
otras perspectivas en la promoción y educación para la salud en la atención
primaria”.
|
En resum, el “coaching” es presenta com a “facilitador”
per a aconseguir canvis en el comportament dels pacient per millor el control
de malalties cròniques (HTA, DM2, obesitat..... ) i una eina molt útil per ajudar a abandonar hàbits
perjudicials per a la salut.
Com es diu en un dels articles, la base o
el punt de partida pot ser l’entrevista motivacional, la qual cosa resulta molt
interessant en l’abordatge dels pacients fumadors.
(En la propera entrada, els articles de la revista relacionats amb el tema del Tabac i augment de pes)
Com que aquesta serà la darrera entrada d'aquest any voldria aprofitar per desitjar-vos a tots un molt bon Nadal i un millor 2018.
Procureu ser feliços i proposeu-vos fer feliços als vostres !!!!!!
Fins l'any que ve !!!!!!
