dilluns, 22 de gener de 2018

Revista "Prevención del Tabaquismo" TABAC i PES

Avui seguim amb els articles de la revista “Prevención del Tabaquismo” i parlarem del darrer tema:

TABAC I PES:








Aquest article aporta una visió general sobre la relació entre tabac i pes, molt complerta. (No són molt bones noticies, tot i que segurament ja ho sabíem).




“.....en conjunto, los fumadores pesan menos al compararlos con no fumadores, independientemente del género, estado socioeconómico y ámbito cultural (…) se ha observado, en varios estudios epidemiológicos, una relación inversa entre el consumo regular de tabaco y el peso

“(....)Los autores calcularon que a los 12 meses el 16% de los abstinentes perdió peso, el 37% ganó menos de 5 kg, el 34% ganó entre 5 y 10 kg y un 13% ganó más de 10 kg. La media de ganancia de peso al año fue de 4,7 kg y esta ganancia de peso fue mayoren los tres primeros meses con una media de un kilo por mes”

“Como hemos visto en la anterior revisión Cochrane, los datos disponibles en la actualidad no son suficientes para realizar recomendaciones para desarrollar programas efectivos paraprevenir la ganancia de peso al dejar de fumar”







Donat el resultat dels estudis que evidencien la relació entre deixar de fumar i augment de pes, aquest article proposa intervencions “lleugeres” en relació al control del pes, quan s’està deixant de fumar.




“La evidencia científica disponible hasta la actualidad NO es suficiente para hacer fuertes recomendaciones clínicas para desarrollar programas nutricionales eficaces que permitan prevenir la ganancia de peso al dejar de fumar”.

el objetivo de la intervención nutricional durante la cesación debería estar orientado hacia la minimización de la ganancia de peso corporal a través de la puesta en práctica de estrategias de fácil aplicación que no demanden más esfuerzo del que el fumador está poniendo en su tratamiento de cesación”




Aquesta és la proposta “light” d’intervenció, pel que fa al pes, per a les persones que estan deixar de fumar:







Articles relacionats trobats a la xarxa:







Comencem per les conclusions d’aquest meta-anàlisi:



“ Smoking cessation is associated with a mean increase of 4-5 kg in body weight after 12 months of abstinence, and most weight gain occurs within three months of quitting. Variation in weight change is large, with about 16% of quitters losing weight  and 13% gaining more than 10 kg.”.


Una mitjana d'augment de pes de 4,5 Kg a l'any de la cessació, la majoria d'augment de pes es produeix en els 3 primers mesos. Gran variabilitat: un 16% perd pes un 13% guanya més de 10 Kg.



L’augment de pes sembla, almenys pel que fa als 12 mesos, independent del tipus de tractament utilitzat i tampoc sembla diferir dels que ho deixen sense cap tractament.



“At 12 months, 16-21% of untreated participants lost weight, 35-38% gained less than 5 kg, 29-34% gained 5-10 kg, and 13-14% of participants gained more than 10 kg. These proportions were similar for participants who had used first line treatment for smoking cessation”.




Tampoc hi ha diferències significatives entre els participants que van rebre intervenció dietètica per la seva preocupació en l’augment de pes i la població general de fumadors .



“We found no clear difference between the mean weight gain in studies that treated weight concerned smokers and those that treated the general population of smokers”.




Per tot això, en resum, aquest article ens explica que hi ha moltes probabilitats de guanyar pes (de forma moderada, aprox. 4 Kg.), els tractaments no tenen una gran influència en evitar l’augment de pes (sobre tot al cap de 12 mesos de seguiment) i les intervencions dietètiques específiques en el procés de deixar de fumar no està clar que funcionin (això no vol dir que no haguem d’aplicar el sentit comú en el consell dietètic al pacient que vol deixar de fumar).





Aquí també començo per les conclusions, com es pot veure són molt similars a les de tots els altres articles:

4 Kg. de mitjana, els beneficis en salut són molt més grans al deixar de fumar en comparació al riscos per l’augment de pes, en aquest article es proposa que cal fer intervenció en els pacients preocupats per l’augment de pes sense especificar clarament la intensitat d'aquesta.



Weight gain after smoking cessation is expected,  but only a minority of quitters experience excessive  weight gain. In our experience, the mean  absolute weight gain was 4 kg after 12 months of  continuous abstinence from smoking.
Altogether,  the health benefits of smoking cessation far exceed  any health risk that may result from weight gain.  Physicians should intervene on their weight-concerned  smoking patients to promote smoking cessation  by offering both behavioural and pharmacological  support”




Voldria ressaltar uns quants conceptes referits en aquest assaig:


Com en altres estudis, els extrems (15 Kg. o més, 16% en homes i 21% en dones) encara que amb percentatges petits, també cal que siguin valorats.



NHANES study, conducted from 1988 through 1991, has shown that the weight gain among smokers who quit that was in excess of the gain among continuing smokers was 4.4 kg for men and 5.0 kg for women over a 10-year period. 16% of the men and 21% of the women who had quit smoking within the past 10 years gained 15 kg or more




Aquesta dada ens diu que als 10 anys de deixar de fumar els ex-fumadors són més propensos a mantenir el sobrepès.



Quitters were significantly more likely to become overweight than those who had never smoked (...) quitters within the past 10 years prior the examination were significantly more likely than never smokers to remain overweight




No hi evidència clara en relació a que intervencions específiques per limitar l’augment de pes tinguin com a resultat una reducció en aquest augment. A més, intervenir simultàniament en dieta i cessació tabàquica por representar una reducció en els intents, en definitiva, pot resultar contraproduent.



“There is no convincing evidence that counselling  interventions specifically designed to mitigate  weight gain during a quit attempt result in reduced  weight gain, and smoking cessation  programmes that include a weight control component  have not successfully increased smoking cessation

“(…) Also, simultaneously dieting and quitting  has been observed to undermine attempts to  quit smoking







Com a resum final, aquest article proposa els consells recollits en l’actualització de la “Guidelines on Treating Tobacco Use and Dependence” dels EE.UU”







Després de tot el que hem vist i analitzat, com a punt final d'aquesta entrada i com a proposta pràctica de la intervenció en cessació tabàquica i control de pes m’agradaria tornar a posar l’ABC nutricional proposat en el primer article.






dilluns, 18 de desembre de 2017

Articles Revista "Prevención del Tabaquismo"

Avui deixarem per un moment la sèrie d’entrades relacionades amb el Programa d’Atenció Primària Sense Fum (però no les abandonem) i parlarem d’una revista a la qual fa uns quants anys que estic subscrit: “Prevenció del Tabaquismo”.

Es tracta d’una publicació trimestral de l’” Área de Tabaquismo de la Sociedad Española de Neumología i CirugíaTorácica”.

Repassant els articles originals dels últims anys, he fet una tria de 3 temes que m’han semblat interessants:

-      CIGARRETES  ELECTRÒNIQUES (CE) (un tema d’actualitat força controvertit).

-      COACHING (una idea novedosa en l’abordatge del tabaquisme).

-   TABAC I PES (un punt important, i força conflictiu, tant a nivell de la presa de decisió de deixar-ho, com pel que fa al manteniment de l’abstinència).
   
(DONADA L’EXTENSIÓ DE LA PROPOSTA AVUI US PRESENTARÉ ELS ARTICLES DE CIGARRETES ELECTRÒNIQUES (CE) i COACHING i EN LA PROPERA ENTRADA PARLAREM DEL ARTICLES REFERENTS A LA RELACIÓ ENTRE TABAC I AUGMENT DE PES)

Els dos primers articles de cada tema pertanyen a la revista, després afegeixo dos articles més de la meva recerca a la xarxa.


CIGARRETES  ELECTRÒNIQUES (CE):







Aquest article ens serveix com un “estat de la qüestió” d’aquest tema.

Aquí teniu alguns retalls:




“La utilización de CE por parte de la población general plantea algunos problemas que deben ser considerados: el uso entre los niños y jóvenes, el uso en no fumadores como forma de inicio al consumo de tabaco, la posibilidad de que la utilización de este tipo de dispositivos disminuya la motivación para dejar de fumar y que la utilización de los mismos influya negativamente en el uso de medicamentos que han demostrado ser eficaces para dejar de fumar”.

“Otro importante aspecto, que requiere análisis, es conocer si los CE son eficaces para liberar cantidades suficientes de nicotina como para que puedan ser utilizados como dispositivos de terapia sustitutiva con nicotina

“Existen tres posibles categorías para la regulación del CE: como producto medicinal, como producto de tabaco o como producto de consumo”.








Aquest article explica que hi ha posicionaments a favor i en contra, dins del món sanitari, en relació als cigarrets electrònics pel que fa a la seguretat d’ús, la influència sobre el consum i el seu ús per a deixar de fumar, els tres apartats més conflictius en relació a les cigarretes electròniques (CE) .




“....el consumo de CE se está incrementando de manera progresiva entre los jóvenes y esto puede hacer que el CE se convierta en puerta de entrada al consumo de tabaco y, a la larga, tener una repercusión directa en la no disminución de las cifras de prevalencia de tabaquismo en el mundo”

“Los detractores del CE esgrimen, con pasión que contienen un importante número de sustancias tóxicas que son bien conocidas como causantes de serias patologías en los seres humanos”.

“los partidarios del CE muestran su entusiasmo apasionado porque este es un dispositivo que no quema tabaco y que no provoca humo y, en consecuencia, se genera un número muy escaso de sustancias tóxicas”.






Articles relacionats trobats a la xarxa:


El primer fa referència a un estudi d’iniciació al tabac entre adolescents i joves (< de 30 a.) consumidors de cigarretes electròniques i el segon és un informe de les Nacions Unides relatiu a les cigarretes electròniques.




En les conclusions de l’article queda clar que hi ha una forta relació entre l’ús de cigarretes electròniques i la iniciació i manteniment del consum de tabac:

        


“Our systematic review and meta-analysis of 9 longitudinal studies found consistent and strong evidence that e-cigarette use is associated with increased odds of subsequent cigarette smoking initiation and current cigarette smoking among adolescents and young adults”.







Gran i extens article que ens presenta una explicació sobre els tipus de productes, els riscos sanitaris, l’eficàcia per ajudar a deixar de fumar, l’eficàcia per iniciar-se a fumar i tot el tema relacionat amb el comerç i la seva regularització.

Recomano intensament la seva lectura (o revisió) per tenir un coneixement clar i profund sobre el que s’anomena Sistemes Electrònics d’Administració de Nicotina i Sistemes Similars Sense Nicotina SEAN/SSSN


Uns paràgrafs d’exemple:



“Si la gran mayoría de fumadores de tabaco que son incapaces o no desean abandonar el tabaco pasaran sin demora a utilizar una fuente alternativa de nicotina que conlleve menos riesgos sanitarios y, con el tiempo, dejaran de utilizarla, supondría un logro contemporáneo considerable en materia de salud pública. Esta circunstancia solo sucedería si la incorporación de menores y no fumadores a la población dependiente de la nicotina no es superior a la correspondiente al tabaquismo y, algún día, se reduce a cero. Que los SEAN/SSSN puedan cumplir esta función sigue siendo objeto de debate”.




“Las pruebas científicas sobre la eficacia de los SEAN/SSSN para ayudar a dejar de fumar son escasas y dan pie a una certidumbre baja, por lo que es difícil extraer conclusiones convincentes”




“Los estudios longitudinales disponibles indican que el uso de SEAN/SSSN entre menores que no han fumado nunca duplica, como mínimo, la probabilidad de que empiecen a fumar”.




En definitiva, el resum del que coneixem actualment sobre les cigarretes electròniques podria ser:

-      Tenen menys substàncies perjudicials, però no estan absents i no es coneixen amb certesa els efectes d’aquestes.

-      Representen un augment del risc d’iniciació al tabac en adolescents i joves i poden representar una baixada de la motivació per intentar deixar de fumar, per la sensació de seguretat que representa consumir aquests productes.


-      No hi ha una evidència clara de que funcionin com a mètode per deixar de fumar i poden suposar la disminució de la utilització d’altres mètodes que si que han demostrat eficàcia.




COACHING:





Els dos articles de la revista ens parlen de la utilitat de tècniques d’intervenció innovadores o “diferents” per ajudar a deixar de fumar. És molt interessant el concepte d’autoeficàcia com a “facilitador” per ajudar a deixar de fumar i el paper de les tres eines (coaching, intel·ligència emocional i PNL) per millorar-la o augmentar-la en els nostres pacients.




“las personas con mayores niveles de autoeficacia percibida tienden a obtener mejores resultados ya que esta determina el tipo de metas planteadas, el grado de motivación, la activación anímica y la perseverancia ante los obstáculos”





Aquest segon article exposa un estudi sobre un curs per a professionals basat en aquestes tres eines i les valoracions per part dels professional sanitaris sobre les seves expectatives i la seva utilitat en la consulta.



Articles relacionats trobats a la xarxa:


Com que sovint el coaching fa referència a la idea d’autoeficàcia, com a valor central a treballar en els pacients, m’ha semblat adient posar l’enllaç a aquest article, encara que té uns quants anys:

En aquest article es fa una introducció, o una explicació bàsica, sobre la teoria d’autoeficàcia i la seva implicació en la salut.

També s’exposen tres línies d’investigació en Psicologia de la Salut, una d’elles centrada en les expectatives d’eficàcia personal i el tabaquisme.



Esta teoría parte de la distinción conceptual entre expectativa de eficacia o auto-eficacia -capacidad percibida para ejecutar con éxito un determinado comportamiento- y expectativas de resultados o de acción-resultados -probabilidad percibida de que un comportamiento produzca determinados resultados-, y propone que ambos tipos de expectativas actúan, en gran medida, como determinantes de la elección de actividades, del esfuerzo y de la persistencia en las actividades elegidas.





“Las expectativas de eficacia (auto-eficacia) pueden influir en la salud a través de sus efectos motivacionales y a través de sus efectos emocionales (…). En cuanto variables motivacionales de carácter cognitivo que determinan la elección de comportamientos y el esfuerzo y la persistencia en los comportamientos elegidos, las expectativas de eficacia: a) pueden regular los intentos de abandonar los hábitos perjudiciales para la salud: conductas adictivas y ciertas pautas alimentarias; b) pueden determinar el esfuerzo y la persistencia en el cumplimiento de comportamientos favorecedores de la salud, autoimpuestos o prescritos por profesionales médicos”





Aquest segon article, realitzat per autors cubans, resulta de molt interès per saber que és el “coaching de salut”, la metodologia de treball i el que significa ser un “coach” en salut.



“Bennett et al, en el campo de la medicina familiar lo definieron como: “ayudar a los pacientes a ganar conocimientos, habilidades, herramientas y confianza para volverse participantes activos en su cuidado, a fin de que puedan alcanzar sus metas de salud, identificadas por ellos mismos””




Segons els autors el coach en salut “s’alimenta”, entre d’altres, de l’entrevista motivacional   per superar les limitacions de l’educació per a la salut tradicional, més directiva.



“Aunque algunos autores plantean que las raíces del coaching de salud están en determinadas teorías y modelos psicológicos, tales como: la teoría de la autodeterminación, el modelo transteórico de cambio, la teoría de colocación de metas, la teoría cognoscitivo social, desarrollo del adulto y terapia cognitivo conductual, otros defienden que la base y esencia principal del coaching de salud están en la entrevista motivacional, en la cual también convergen algunos elementos de las teorías anteriores”.





L'eix central del “coaching en salut” és l’empoderament del pacient, basant-se en el concepte d’autoeficàcia.



La educación de automanejo apela (...) a la autoeficacia del paciente.
En los últimos años ha surgido un nuevo enfoque de empoderar al paciente, menos paternalista y más efectivo: el coaching de salud, que también busca y refuerza el automanejo del paciente”.




En les seves conclusions l’article ens parla de que el futur immediat de l’educació sanitària és l’empoderament dels pacients:



“La incidencia, complicaciones y exacerbaciones de las enfermedades crónicas no transmisibles y la falta de adherencia a los planes de tratamiento, tienen una base conductual fundamentada en factores comportamentales no sanos, que es necesario concientizar en el paciente y hacer que tomen decisiones responsables (empoderamiento), (…) ayudándolos a ayudarse a sí mismos a encontrar sus respuestas desde motivaciones internas, a construir confianza y comprometimiento. En este sentido, el coaching de salud es un prometedor enfoque (…) y abre otras perspectivas en la promoción y educación para la salud en la atención primaria”.





En resum, el “coaching” es presenta com a “facilitador” per a aconseguir canvis en el comportament dels pacient per millor el control de malalties cròniques (HTA, DM2, obesitat..... ) i una eina molt útil per ajudar a abandonar hàbits perjudicials per a la salut.

Com es diu en un dels articles, la base o el punt de partida pot ser l’entrevista motivacional, la qual cosa resulta molt interessant en l’abordatge dels pacients fumadors.



(En la propera entrada, els articles de la revista relacionats amb el tema del Tabac i augment de pes)






Com que aquesta serà la darrera entrada d'aquest any voldria aprofitar per desitjar-vos a tots un molt bon Nadal i un millor 2018.

Procureu ser feliços i proposeu-vos fer feliços als vostres !!!!!!

Fins l'any que ve !!!!!!








dilluns, 20 de novembre de 2017

PREPARA’T ! (Deixar de fumar en 4 passos. Papsf.)



Seguint amb els 4 passos de la guia del Programa d’Atenció Primària Sense Fum (papsf) avui tractarem el pas 2: PREPARA’T!







Un cop el pacient decideix que vol deixar de fumar s’han de programar unes visites de seguiment.

Dins d’aquesta fase (PREPARA’T!) podem incloure totes les activitats i visites a realitzar abans del dia D.

Crec que és aconsellable realitzar 2 visites abans del dia que es deixa de fumar (tot i que no és estrictament indispensable), el motiu principal és que en un percentatge molt gran de fumadors cal un tractament farmacològic coadjuvant (farem una entrada per a parlar extensament dels tractaments de primera línia) i això implica que hi ha molts temes a tractar per a una sola visita, sobretot si afegim l’explicació del tractament. 









1.- DATA DE CESSACIÓ: per començar seria interessant triar el 1r dia sense tabac (dia D). La data ha de ser més o menys propera (aproximadament 10-15 dies després del moment de decidir-la).


2.-CONSENSUAR el TIPUS DE TRACTAMENT  a utilitzar amb el pacient, sempre i quan en vulgui utilitzar algun.

Els 3 tipus de tractament de primera línia són :

                      -Substituts de Nicotina (pegats, xiclets, comprimits, esprai sublingual, sols o en combinació)

                      -Bupropió (ara hi ha estudis que proposen Bupropió + Xiclets de nicotina, amb bona tolerància, i bons resultats).

                      -Vareniclina (interessant la nova proposta d'utilització com a "reducció per a deixar-ho")


Tant la Vareniclina com el Bupropió són 2 tractaments que precisen ser iniciats abans de deixar de fumar, crec que això fa encara més important el fet de realitzar 2 visites abans del dia D: la 1a per indicar i explicar el funcionament del tractament i la 2a per valorar com va funcionant (efectes secundaris).


3.-PUNTS IMPORTANTS A REPASSAR EN AQUESTES VISITES:

                      a.-Què ens ha portat fins aquí?
                                 Motivacions

                      b.-Com hem arribat fins aquí?
                                 Intents previs, riscos/malalties detectades, idea de punt final, ......

                      c.-Què esperem a partir d’aquí?
                                 Millores, positivar, alliberament....

                      d.-Quines dificultats ens preocupem més?
                                 Síndrome d’abstinència, pes, hàbit....

                      e.-Com les afrontarem?
                                  Ambients de fumadors, cigarrets “irrenunciables” (àpats, cafè, 1r del dia, relax......).



4.-NO OBLIDEM PARLAR DE...........

Consells per a dies previs : Les activitats incloses en aquest grup estan encaminades, bàsicament, a trencar l’automatisme en el fumar i ajudar al pacient a  ser més conscients que està preparant-se  per a deixar de fumar.

Aquí incloure’m 3 apartats.


                     a.-Desautomatització:  



(font papsf.cat)



Consensuar amb el pacient les que estigui disposat a realitzar.



                      b.-Registre
Tal i com ens expliquen a la guia del papsf (4 passos) es pot realitzar un registre del consum uns dies abans de deixar-ho.

El registre és una mica complex però ens aporta dues coses importants:
                         
                          - serveix per ser conscients del que es fuma i de la 

                          -“necessitat” subjectiva de cada cigarret.

Aquesta segona qualitat del registre ens ajuda a veure que hi ha cigarrets altament relacionats amb la nostra dependència però també d’altres que són fàcilment prescindibles.

Això ens facilita crear les nostres estratègies d’anticipació i/o evitació per buscar alternatives.


En definitiva, un exercici que pot ser una mica pesat però molt útil. 





                      c.-Síndrome d’abstinència

És molt important explicar la síndrome d’abstinència abans de deixar-ho, ja que segurament apareixerà en major o menor mesura i s’ha d’estar atent i tenir algun recurs per esquivar-la o enfrontar-se’n.


La GPC de l’ICS ens pot servir com exemple:







Com a reflexió final voldria exposar-vos diverses idees que crec aconsellable transmetre en aquesta visita, sense tenir en compte l’explicació del tractament, (com podeu comprovar molta matèria per a una sola visita!!), resumides en aquest quadre d’idees clau: